L’entrevista impossible a l’Ada Colau: “Mai faré coses que castiguin a les classes populars, jo soc filla del moviment 15-M”

Com veus aquell llunyà paper d’activista que feies de jove?

Va ser clau, però ara des de la comoditat del poder mantenir callats i submisos aquells companys meus de protesta, els trobo a faltar, però la comoditat que tinc ara no la tindria si no els hagués abandonat.

En el moment que decideixes presentar-te i encapçalar la llista electoral a les eleccions municipals de Barcelona, esperaves guanyar?

No, de cap de les maneres, nosaltres volíem aconseguir uns quants regidors que servissin per pagar la festa del nostre moviment i viure una mica millor, però l’exit ens va desbordar, a mi i a tot l’entorn, vam guanyar sense ni baixar de l’autocar, no estàvem preparats per una victòria….

I riuen…

Aleshores va ser clau el fake-news del compte suís de Trias?

Ostres si, però a la vegada ens va donar un maldecap, ens va fer guanyar inesperadament i un cop vam celebrar la victòria electoral vam començar els problemes, vam fer promeses que no sabíem ni per on començar, i vam tenir que anar enganyant sobretot a la gent que ens va donar suport.

Un cop feta la celebració per la victòria com ho vau fer per aguantar quatre anys en minoria i mantenir l’alcaldia en les darreres eleccions?

En primer lloc i un cop feta la farra de la celebració vam decidir reformular el projecte, sabíem que vam néixer per estar a l’oposició i gaudir de l’espectacle, vista la realitat vam decidir en un acte de sinceritat, reconvertir el moviment en un partit polític més i sobretot com a mínim fer veure que seguiríem sent un moviment d’esquerres, i si cal trencar compromisos ho fem com sempre ha fet el nostre referent, el PSOE i la seva sucursal catalana anomenada PSC.

I com es fa per mantenir l’alcaldia un partit com el seu que diu que vol acabar amb el poder dels de sempre pactant amb la dreta més cavernícola de Manuel Valls?

Ostres, això és molt bo, digne d’estudi a les escoles universitàries, el més difícil encara i ho vam aconseguir, aquella nit vaig plorar, ho veia perdut, volia marxar, però el Miquel,  si l’Iceta, molt mono ells, me va trucar i me va dir tranquil·la Ada, estàs tocada per una fada. Tu deixem fer, tranquil·la, els primeres hores són clua….

i que gran és el Miquel, a la poca estona me truca i me diu, acceptes els vots gratuïtament de Valls, sense cap compromís polític, això si alguna cosa puntual pel seu grup, coses menors, i jo li vaig dir, pot ser complicat, però ara és feina meva convèncer els meus, que són propers a l’independentisme.

I va ser tot molt més senzill del que podia esperar, les cadires en política i si són ben remunerades provoquen miracles, a la mateixa matinada li vaig dir al Iceta, tot endavant ja distraurem nosaltres a l’Ernest Maragall i aquests pipiolis d’ERC, i de regal m’he trec del capdamunt meu aquesta noia amb moltes pretensions i més guapa que jo,  l’Elisenda,  com és diu de cognom,,, l’Alemany, qui me provoca l’acabem liquidant.

El temps que tenim i que ens han concedit… s’acaba, però com que se sent còmode en aquesta mena d’entrevistes sense filtres quedem que hi tornarem amb el mandat més avançat, ha estat tot un plaer.